Barcelona, capital del debat científic internacional
Microbioma, bioenginyeria per un envelliment saludable, càncer femení o virus del Zika són alguns dels temes que, un any més, van tornar a convertir Barcelona el 2017 en centre del debat científic internacional en el marc de B·Debate - International Center for Scientific Debate Barcelona. Aquesta iniciativa de Biocat amb el suport de l’Obra Social “la Caixa” pretén impulsar trobades internacionals d’alt nivell científic per promoure el diàleg, la col·laboració i l’intercanvi obert d’idees, iniciatives i coneixements entre experts de reconegut prestigi nacional i internacional.
Durant 2017 es van celebrar en el marc de B·Debate un total de 10 trobades científiques que van reunir 1.159 assistents i 250 ponents, el 53% dels quals internacionals. Aquestes trobades es van co-organitzar conjuntament amb 60 entitats de recerca, 45% de les quals internacionals.
Hi van participar entitats científiques de referència com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB), l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial (CSIC), el Centre de Regulació Genòmica (CRG), el Broad Institute, l’ISGlobal, l’IrsiCaixa, l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), l’Institut Guttmann, l’Institut Josep Carreras (IJC), l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i l’Institut Català d’Oncologia – Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (ICO-IDIBELL). També hi van participar com a col·laboradors altres entitats de referència com ara l’IRB Barcelona, l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP), el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) o el Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO), entre d’altres.
Les sessions de B·Debate disposen de la seva pròpia pàgina web, renovada al 2016, on es poden consultar en català i anglès els diversos materials que genera cadascuna de les trobades. B·Debate també divulga el coneixement i els resultats obtinguts de la celebració dels debats mitjançant notícies i a través de les Sinopsis.
Durant 2017 es van organitzar les sessions següents de B·Debate:
Industrial Biotechnology. Questions Today for Tomorrow's Needs (14-15 de febrer)
Artificial Intelligence: Dreams, Risks, and Reality (7-8 de març)
The Genotype Tissue Expression (GTEx) Project Community Meeting. Enhancing the Usage of Human Genomics for the benefit of all (20-21 d’abril)
Zika virus and other mosquito-borne viruses. Science for preparedness and response in the Mediterranean region (23-24 de maig)
The Barcelona Debates on the Human Microbiome 2017. From Microbes to Medicines (29-30 de juny)
Natural Selection in Humans: Understanding our adaptations (17-18 de juliol)
Integrative Societies and Disability: Open and Smart cities from social sciences (5-6 d’octubre)
Epigenetic Mechanisms in Health and Disease. Barcelona Conference on Epigenetics and Cancer (25-26 d’octubre)
Women's Cancer (16-17 de novembre)
Bioengineering for Healthy Ageing. Adding Life to Years (9 de novembre)
Imatge del B·Debate: "The Barcelona Debates on the Human Microbiome 2017. From Microbes to Medicines"
Imatge del B·Debate: "The Genotype Tissue Expression (GTEx) Project Community Meeting. Enhancing the Usage of Human Genomics for the benefit of all"
Cinema, ciència i futur
El debat científic pot tenir lloc a molts escenaris, no només als congressos, i les sales de cinema poden ser un d’ells. Amb aquesta idea, coincidint amb la Setmana de la Ciència, al novembre Biocat, la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la sala Phenomena de Barcelona van organitzar el cicle Cinema, ciència i futur. La intel·ligència artificial dominarà el futur? Quines conseqüències poden portar els experiments genètics? Aquestes i altres preguntes que es fan els científics cada dia han centrat també els guions d’algunes de les pel·lícules clàssiques de ciència ficció més controvertides de la història del cinema. El cicle va incloure cinc d’aquestes pel·lícules, seguides d’una tertúlia entre científics experts en cada matèria i crítics de cinema. Biocat va liderar la selecció dels científics i les temàtiques d’aquestes sessions: a cadascuna va participar un científic expert en el tema de cada film, amb l'objectiu de generar un debat obert amb els espectadors i aprofundir en les qüestions que plantejava cada pel·lícula. Les sessions van estar moderades pel crític de cinema Jordi Sánchez Navarro, director dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació i del màster de Cinema Fantàstic i Ficció Contemporània de la UOC.
Imatge del cartell de cicle de "Cinema, ciència i futur"